

Macià i Companys són dues personalitats carismàtiques, dues maneres d'entendre la política i el catalanisme, que el 14 d'abril de 1931 van protagonitzar una revolució de dues cares.
Durant tres dies, Catalunya va ser una república sobirana, però les febleses i les divisions internes van obligar Macià a conformar-se amb un règim autonòmic que es va batejar amb un nom gairebé oblidat: Generalitat de Catalunya.
Començo el comentari d’aquest llibre dient que llegint-lo he arribat a la conclusió de que hi ha llibres que m’agraden i m’interessen i d’altres com aquest que m’apassionen. I és que el seu contingut em va atrapar i apassionar tan sols començar-ne la lectura.
El llibre està escrit amb molt de tremp i aconsegueix que el lector –si més no això és el que m’ha passat a mi- visualitzi les anades i vingudes dels històrics polítics catalans que van protagonitzar aquells convulsos dies del naixement de la Segona República Espanyola i de l’efímera República Catalana.
Jo substituiria en el títol del llibre l’adversatiu “contra” de Macià contra Companys, per la locució “enfront de” ja que el que fa és relatar la diferent visió que d’aquells fets tenien ambdós líders polítics.