L'opinió de la Premsa
Puyal: "La nostra llengua és un dels capitals màxims que tenim com a poble"
Puyal: "La nostra llengua és un dels capitals màxims que tenim com a poble"
Ara
En la presentació de seu llibre, 'Aicnàlubma', Joaquim Maria Puyal, reflexiona sobre les possibilitats de supervivència del català i d'altres llengües "no dominants" davant de les "dominants".
Veure el vídeo.
Aicnàlubma | Sinopsi
La sorpresa inicial que provoca la paraula “Aicnàlubma” i que desapareix a les primeres pàgines d’aquest llibre és el punt de partida que Joaquim M. Puyal utilitza per fer una visió panoràmica sobre els mitjans de comunicació i el seu efecte cap a nosaltres.
Amb l’experiència d’haver produït i presentat molts programes de referència a la televisió, Puyal ha reflexionat, des de fa anys, sobre el sentit social de l’activitat. Ara, aprofita tot aquest bagatge per donar una visió de la societat i de la responsabilitat dels mitjans en la seva configuració. I per manifestar les raons de les seves preocupacions.
Joaquim M. Puyal intenta encarar els interrogants. Enfront del corrent actual de debilitar el fonament de servei públic sobre el qual es va desenvolupar la televisió, Puyal ens proposa restituir l’interès de les persones en la prioritat de l’activitat mediàtica. Per això, cal canviar l’actual paradigma de la televisió basat en “el negoci de la indústria” per un de nou, “els drets del receptor”. I situar l’individu, l’ésser humà, al centre del sistema.
En aquest llibre, per primera vegada, el lector trobarà formalitzats els seus drets, en tant que espectador de la televisió gratuïta, segons la proposta que elabora el nostre conegut comunicador.
Comentaris
1. Al llibre Aicnàlumba hem pogut llegir:
Segons Linguamón ( un organisme governamental integrat per la Generalitat de Catalunya i l’Ajuntament de Barcelona i creat l’any 2005) la situació és preocupant. “ Malgrat el gran nombre de llengües existents i la necessitat de preservar-les, ben poques llengües gaudeixen de bona salut. La globalització pot provocar que algunes comunitats abandonin les seves llengües. Però també pot ser una oportunitat per difondre amb més facilitat les diferents llengües que conviuen al planeta. Segons la UNESCO, al voltant del 50 per cent de les 6.000 llengües del món estan en perill de desaparició, el 96 per cent de les llengües són parlades per només el 4 per cent de la població mundial, i més del 90 per cent del contingut d’Internet es redueix a només 12 llengües”.
El meu comentari és el següent: El català no és només una llengua sinó també una cultura que s’ha forjat a través de deu segles. Representa l’aportació de moltes generacions humanes. Molta gent la vol parlar i en els anys més difícils per al seu ús, ha estat el poble qui l’ha mantinguda viva. Les capes populars de la societat, després de l’onze de setembre de 1714, la seguiren parlant. No tots els pobles dels què parla Linguamón han tingut la sort de poder preservar la seva llengua com ho hem pogut fer nosaltres. Això no obstant, ells tenien el mateix dret que nosaltres a fer-la servir.
El meu comentari és el següent: Hi ha moltes raons per seguir defensant la llengua i la cultura catalanes. Per una banda, saber idiomes enriqueix la ment i no la perjudica. Sempre és millor saber més idiomes i afavorir les sinapsis neuronals amb aquests aprenentatges. En segon lloc, la llengua és eminentment, comunicació. Qui no voldria comunicar-se millor? A qui no li interessaria conèixer la parla dels veïns i veïnes, encara que només fos per respecte a la diversitat?
Finalment, penso que els anys de prohibició i/o silenci que ha patit la llengua catalana no han fet més que enfortir-la. L’exili que van patir molts i moltes com Carner, Calders, Rodoreda, Pompeu Fabra...va florir en una literatura de categoria universal.
Publicat: 08 setembre, 2011 | 07:19
2. He llegit el llibre del mestre Puyal i m'ha semblat un compendi molt aclaridor de l'actual context dels mitjans i les seves conexions político-socials-culturals-vitals. Brillant la faula inicial i fascinant el cos teòric d'una obra que hauria de ser de referència i recomano a tothom, en especial als qui exercim la feina de periodistes.
Publicat: 14 maig, 2011 | 14:21
3. Vaig tenir la sort de ser alumna d’alguns professors que apareixen esmentats en el llibre (en Sebastià Serrano i en Jesús Tusón) i em van encomanar l’interès per l’anàlisi del missatge, del canal, de l’entorn… Potser és per això que ara no sé ben bé ni per on començar! Veig tantes coses a dir i totes amb substància. Perquè si alguna cosa té aquest llibre és precisament això, substància! Massa per a un sol comentari, potser!!
Publicat: 30 març, 2011 | 09:36
Joaquim M. Puyal, l’home de les transmissions dels partits del Barça a Catalunya Ràdio i molt abans a Ràdio Barcelona 2 (on malgrat que ho amaga també va transmetre partits de l’Espanyol), fa amb aquesta important obra una reflexió sobre quin paper tenen en la societat els mitjans de comunicació en general i la TV en particular.
En un moment del llibre, el seu autor, es pregunta que si quan algú truca al timbre de casa nostra, dediquem uns segons a pensar si el deixem entrar o no, si la presència d’aquella persona ens és o no és oportuna, per què quan engeguem la TV ho fem irreflexivament, deixant entrar el seu discurs als racons més íntims del nostre espai???
Vaig tenir la sort de ser alumna d’alguns professors que apareixen esmentats en el llibre (en Sebastià Serrano i en Jesús Tusón) i em van encomanar l’interès per l’anàlisi del missatge, del canal, de l’entorn… Potser és per això que ara no sé ben bé ni per on començar! Veig tantes coses a dir i totes amb substància. Perquè si alguna cosa té aquest llibre és precisament això, substància! Massa per a un sol comentari, potser!!
