L'opinió de la Premsa
La meva vida com un home
Nadia Ghulam
A los 11 años de edad, Nadia tuvo la determinación de sobrevivir bajo la piel de un chico
Nadia Ghulam fue un chico entre los 11 y los 16 años en el Afganistán desgarrado por la guerra y 'pacificado' por los talibanes. Sobrevivió al terror refugiada en la identidad de su hermano muerto. Hoy vive en Badalona, y sueña con volver a su país como una mujer libre
Testimoni de la Nadia Ghulam i "El secret del meu turbant"
Mi vida como un hombre
A los 11 años de edad, Nadia tuvo la determinación de sobrevivir bajo la piel de un chico
EL PAIS
Nadia Ghulam fue un chico entre los 11 y los 16 años en el Afganistán desgarrado por la guerra y 'pacificado' por los talibanes. Sobrevivió al terror refugiada en la identidad de su hermano muerto. Hoy vive en Badalona, y sueña con volver a su país como una mujer libre
http://www.elpais.com/articulo/reportajes/vida/hombre/elpepusocdmg/20101031elpdmgrep_5/Tes
El secret del meu turbant a Els Matins de Tv3
"El secret del meu turbant", premi Prudenci Bertrana 2010.
Veure vídeo aquí.
TV3
Una història de vida
Agnès Rotger relata a ‘El secret del meu turbant' les penúries d'infantesa de Nadia Ghulam, que es va fer passar per un noi per sobreviure a l'Afganistan.
Seguir llegint aquí.
Avui
Nadia Ghulam: "Vida no tenia, així que era igual que fos vestida d'home o de dona"
Amb 8 anys una bomba la desfigurar, i dels 11 als 21 es va fer passar per un noi a l'Afganistan dels talibans. Ara, explica la seva història en un llibre que ha guanyat el Prudenci Bertrana.
Seguir llegint aquí.
La Vanguardia
"Nadie empleaba a una chica y me hice pasar por un chico"
La Vanguardia
Bajo el turbante
Es una persona extraordinaria. De los 10 a los 20 años se hizo pasar por chico para poder trabajar en el Kabul de los talibanes: así mantuvo a su familia.
Seguir llegint aquí.
El secret del meu turbant | Sinopsi
La mare xiscla mentre em treu amb mans frenètiques els trossos de guix i de ciment que m’han caigut al damunt. Els seus ulls plens de pànic busquen algun indici de vida al meu cos de vuit anys. Acaba de caure una bomba a casa. I ella es llança a apagar amb el seu cos les flames que encenen el meu, amb una abraçada en què em vol tornar a donar la vida. Ignora que ella també s’està cremant, ignora que és una dona feixuga i poc àgil, ignora el fum i la runa i em treu a braços, i en pocs segons, del que podia haver estat la meva tomba. Només després de veure’m fora d’allà, i de comprovar que encara respiro, a la mare l’abandonen les forces. Llavors es posa a tremolar descontroladament i a repetir el meu nom com si no pogués parar mai més: “Nàdia, Nàdia, Nàdia, Nàdia”.
Serà l’última vegada que la mare em dirà Nàdia a la nostra casa de Kabul. El proper cop que tindrem una casa, jo seré l’home de la família.
El secret del meu turbant explica la història real de Nàdia Ghulam, una noia afganesa que amb només vuit anys va patir greus ferides a causa d’una bomba. En sortir de l’hospital dos anys després, el règim talibà s’havia instaurat a Afganistan i ella va prendre una decisió radical: es va vestir de noi i durant deu anys es va fer passar per home per poder portar un sou a casa, ja que el nou govern va prohibir que les dones treballessin fora de casa.
Aquesta és la història de la Nàdia, una noia que va lluitar per la seva llibertat.
Comentaris
1. Aquest llibre me està agradant molt per la seva manera d'expressar els sentiment de na Nadia, ens ajuda a saber com ho devai passar una nina tan petita enmig de tot alló, a més ens fa donar conta que nosaltres tindriem que valorar més el que tenim.
Irene Triay Fedelich (Lector)
Publicat: 17 novembre, 2011 | 16:56
2. De moment aquest llibre m'està agradant molt, perquè està basada en una història real, la vida de la Nadia Ghulam, on explica com va ser la seva infància en els moments bons i en els dolents, i els seus sentiments i emocions. Et fa pensar, en tota aquella gent, que segurament va tenir històries molt paregudes a la de la Nadia, la diferència és que ella després de lluitar pel que tant volia, que era la llibertat i fer-se passar per noi per dur endavant la família, la seva història es va fer pública. Fins que vaig començar a llegir aquest llibre mai m'havia aturat a pensar,o adonat de lo malament que viuen algunes persones i que nosaltres hem de valorar més el que tenim.
Publicat: 16 novembre, 2011 | 21:15
3. Després de haver començat a llegir aquest llibre estic impresionat perque mai hauria pensat que una nena tan petita, es preocupes tant per la seva familia i que fins i tot s'arrisqués fent-se passar per un noi per poder treballar, ja que les dones de l'Afganistan no poden. Aquesta situació, li suposava estar tot el temps disposada a que la descobrissin i la matessin. Jo d'aquest llibre estic aprenent que vivim molt bé i no ens podem queixar, ja que hi ha gent que ho passa molt més malament. També he après que per culpa d'una guerra pots acabar sense res i et canvia completament la vida. En fi, m'està fent pensar de com és la realitat del món on vivim.
Jaume Ameller Gomila. (3r ESO B)
Jaume Ameller Gomila (Lector)
Publicat: 16 novembre, 2011 | 15:37
4. aquest llibre m'està agradant molt, perquè parla del dura que és la vida d'una nena que es fa passar pel seu germà, per poder treure la seva família endavant des de molt poca edat.
No he llegit cap llibre que s'assembli a aquest, però m'agrada molt el tema. Sóc Virginia González Terrés
Virginia González (Lector)
Publicat: 14 novembre, 2011 | 18:10
5. Aquest llibre m'està agradant i motivant molt, encara que no l'he acabat.
És una història real i forta per totes les coses que li van passar a la Nadia i a la seva família, aprens la cultura d'aquell país i les seves costums.
De veritat tenc moltes ganes de saber com acaba.
El llibre que recomano en català és el de 'Un estiu amb l'Anna' i el llibre de castellà és 'el niño con el pijama de rallas'.
Publicat: 31 octubre, 2011 | 13:51
6. La veritat és que aquest llibre m’està agradant molt. No és que dugui molt llegar, però per el que tinc llegit té bastant bona pinta. El que més m’agrada és que l’historia és real, encara que la vida de la Nadia no era molt agradable, pots saber les coses bones i dolentes que li van passar, i saber-ne un poc com es viu a aquell país. Jo un llibre que recomano amb català és “Les llàgrimes de Shiva”, de César Mallorquí. És un llibre que té misteri, fantasmes i amor, a jo, personalment, em va agradar molt.
Erik A. 3B (Lector)
Publicat: 31 octubre, 2011 | 08:45
7. No tinc un excés de llibre llegit, però ja vaig una mica avançada i m'agrada molt, el llibre. La veritat és que em té enganxada.
Que m'enrecordi jo, de llibres que em recordin a "El secret del meu turbant", no me'n sé cap, perquè a mi els llibres que m'agraden són de ficció, de terror o d'amor. Un llibre que jo recomano... és un en castellà, "nunca olvides que te quiero", però per si d'acàs, un de català que em va agradar molt, va ser el de "La vall dels llops".
Alba F. 3A (Lector)
Publicat: 27 octubre, 2011 | 17:47
8. És una vergonya que el llibre tingui tantes faltes d'ortografia, fa perdre la qualitat de la història, que és preciosa
Anna (Lector)
Publicat: 12 octubre, 2011 | 23:19
9. Gràcies per apropar-nos a la realitat del nostre món. Estic segur que aquest llibre ha servit i servirà de referent per a moltes persones.
Manel (Lector)
Publicat: 04 agost, 2011 | 14:19
10. Felicitats autores pel llibre. M'agradat viure amb els vostres ulls altres realitats.
Filo (Lector)
Publicat: 19 juny, 2011 | 23:59
11. sisi a sigut un llibre espectacular en serio ma cunvegut molt
Publicat: 09 juny, 2011 | 09:10
12. "El secret del meu turbant" m'ha agradat. El que trobo més impressionant és que en el món actual encara hi ha moltes injustícies cap a la dona.
El llibre el recomano per a totes les persones que els agradin històries basades en fets reals i que siguin capaces de sensibilitzar-se en la falta de llibertats i les desigualtats.
Martí (Lector)
Publicat: 05 juny, 2011 | 19:38
13.
Aquest llibre, ens l'han fet llegir per a l'escola.
L'he trobat molt interessant i penso que molta gent hauria de llegir aquest tipus de novel•les basades en la realitat per arribar a entendre, encara que sigui una ínfima part, les penúries que algunes persones han de passar per poder sobreviure al llarg de la seva vida.
El recomano a tots aquells que vulguin introduir-se en la vida quotidiana d'una noia de l’Afganistan, víctima de la guerra que es desencadena en el seu país.
Maria (Lector)
Publicat: 30 maig, 2011 | 22:45
14. Aquest llibre me l'he regalat per Sant Jordi i sabia que m'agradaria i no m'ha decebut gens, al contrari, és admirable aquesta història. Felicitats a les autores.
Publicat: 05 maig, 2011 | 23:39
15. Hola, Josep,
Pots escriure al correu, srodriguez@grup62.com i et facilitaré el contacte de les autores.
Moltes gràcies
Sílvia (Lector)
Publicat: 07 febrer, 2011 | 09:36
16. Hola,
Em dic Josep Dorca. Sóc porofessor de català del Servei Local de Català de Montcada i Reixac. Hem pensat de treballar aquest llibre a l'aula. Per aquest moitu, ens interessaria posar-nos en contacte amb les autores del llibre. Ens en podríeu facilitar, sisplau, algun correu de contacte,
Gràcies,
Atentament,
Josep Dorca Dorca
Josep Dorca Dorca (Lector)
Publicat: 03 febrer, 2011 | 11:46
Em van venir ganes de llegir aquest llibre després de veure per la tele i llegir a alguns diaris diverses entrevistes fetes a les seves autores, la Nadia Ghulam i l’Agnès Rotger. I és que El secret del meu turbant, és un llibre escrit a quatre mans per la Nadia, una jove afganesa que ens explica com va ser la seva vida a l’Afganistan, i l’Agnès, una periodista catalana...
